Amb l'evoluciķ de les tecnologies de la informaciķ i la comunicaciķ s'ha generalitzat l'ús del terme globalitzaciķ, que designa el procés pel qual un fenomen polític, econōmic, social o cultural esdevé d'āmbit universal.
La possibilitat que aquest terme fos un anglicisme encobert, derivat de [...]
FontDiccionari de sinōnims Franquesa d'Enciclopčdia Catalana (2a ediciķ)
orgull. L'amor propi no comporta, com l'orgull, el menyspreu dels altres, sinķ que es manifesta per una gran facilitat d'ofendre's, per un temor excessiu de fer el ridícul. punto punt d'honor vergonya(en frases negatives). No tens vergonya de deixar-te tractar així. Manuel Franquesa i [...]
Variaciķ moderada dels antígens d'un microorganisme, generalment per acumulaciķ de mutacions puntuals en el propi genoma, que pot atenuar o fins i tot fer ineficaį la immunitat adaptativa creada per contacte previ amb el mateix microorganisme. [...]
Variaciķ moderada dels antígens d'un microorganisme, generalment per acumulaciķ de mutacions puntuals en el propi genoma, que pot atenuar o fins i tot fer ineficaį la immunitat adaptativa creada per contacte previ amb el mateix microorganisme. [...]
Individu humā com a ésser que, dotat de conscičncia, transcendeix la realitat fisicobiolōgica, gaudeix d'una radical autonomia, es realitza adequadament en la relaciķ amb els altres i pot decidir per ell mateix el seu propi destí. [...]
La construcciķ bo i + gerundi es fa servir per donar més rellevāncia al valor de simultaneītat que expressa el gerundi respecte del verb principal. Per exemple:
Bo i esperant que pugueu assistir a l'acte, rebeu una salutaciķ cordial.
N'hem parlat bo i pujant amb l'ascensor.
Una altra manera de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
Darrere un nom propi, que és qui té més edat de dues persones que tenen el mateix nom. Esportista que pertany a la categoria immediatament superior a la dels júniors, de més de vint-i-un anys d'edat. Relatiu o pertanyent als sèniors. [...]
la preposiciķ a i el segon, de), normalment s'elideix el complement del primer verb i només es manté el del segon. Per exemple:
Va i ve de Vic cada dia.
Cal anar i tornar pel mateix camí.
Hem pujat i baixat de Núria en tres hores.
N'estic tip: entra i surt de classe contínuament.
[...]